Hijos válacos

Vladimir Drácula, o Vlad Tepes, es un mito muy importante de la cultura occidental, tan importante como Arturo de Camelot o Sherlock Holmes, pero además es una figura histórica controvertida, hija de su época, turbulenta y violenta hasta el extremo, reconvertida en un Hijo del Diablo por la pluma de Bram Stöker. Lo conocemos algo mejor?

Hijos válacos

Ante todo, para empezar, deberíamos tener en cuenta cuánta violencia era usual en la época en la que vivió Vlad Tepes, y era extrema. Y cuánta era natural en él y cuánta aprendió de los turcos cuando fue rehén de ellos, y era también mucha. Fue hijo de Oriente en lo relativo, y en parte, a la hora de establecer el orden en sus dominios, y luchó contra Oriente cuando protegió a éstos contra los turcos. No es menos heroico que el Cid Campeador, Rodrigo Rui Díaz de Vivar, que no debió ser más compasivo con los musulmanes cuando conquistó Valencia a éstos. 

Por otra parte, que formase parte de la Orden del Dragón no lo favoreció demasiado en su imagen pública posterior. Recordad que el dragón en la imagen bíblica es la serpiente antigua, que tentó a Eva, otra serpiente más sensual, doble serpiente, para conseguir que Adán tomase la manzana y la Humanidad fue expulsada del Paraíso del Génesis. Drácula significa Hijo del Dragón, y eso, obviamente, en una sociedad eminentemente religiosa y temerosa de Dios, lo convirtió en candidato a Anticristo por excelencia. Que viviera en el este, el Oriente pecador de poetas franquistas como Pemán, o las imágenes de las odaliscas, la sensualidad de Cleopatra, y demás imágenes de tantas Evas tentadoras, hizo el resto.

Vlad Dracul se convirtió en el Hijo de Satanás, en contraposición a Cristo, Hijo de Dios. Y las mujeres, Eva, la imagen del pecado y la brujería, recordad La Corza Blanca, leyenda becqueriana, la mentira y el deseo, sus novias. La imagen del diablo y sus hijos, los gatos, en otra imagen. De hecho, aún resulta tentadora la imagen de una mujer de larga melena al viento, una felina, una gata, la imagen del deseo, del diablo hecho carne... La tentación que nos aleja de Dios. Cómo se dice en inglés, old habits die hard (las viejas costumbres tardan en cambiar, o mueren lentamente, como prefiráis).

Así, por obra y gracia de la moral puritana, este hombre que no fue más que una imagen de su época, se convirtió en el Anticristo, heredero de la antigua tradición de los no-muertos, o Nosferatu en el mundo oriental, en el imaginario colectivo heredado del medievo, combinado con un elemento de rebeldía social contra las élites por parte de una sociedad humilde y obrera que luchaba contra el poder de los nobles, los empresarios, los potentados en un mundo tradicional en crisis.

#Drácula

#RebeldíaSocial

Vladimir Dracula, or Vlad Tepes, is a highly significant myth in Western culture, as prominent as Arthur of Camelot or Sherlock Holmes. However, he is also a controversial historical figure, a child of his turbulent and extremely violent era, transformed into a Son of the Devil by Bram Stoker's pen. Can we understand him a little better?

Sons of Valaquia

First of all, we should consider how much violence was common in the time Vlad Tepes lived, and it was extreme. And how much was natural to him and how much he learned from the Turks when he was their hostage, which was also a lot. He was a son of the East in a certain way, and in part, when it came to establishing order in his domains, and he fought against the East when he protected them from the Turks. He is no less heroic than the Cid Campeador, Rodrigo Diaz de Vivar, who was no more compassionate towards the Muslims when he conquered Valencia from them.

Moreover, being part of the Order of the Dragon didn't favor his public image later. Remember that the dragon in the biblical image is the ancient serpent that tempted Eve, another more sensual serpent, a double serpent, to get Adam to take the apple and Humanity was expelled from the Paradise of Genesis. Dracula means Son of the Dragon, and that, obviously, in a society that was eminently religious and fearful of God, made him a prime candidate for the Antichrist. The fact that he lived in the East, the sinful East of Francoist poets like Pemán, or the images of odalisques, the sensuality of Cleopatra, and other images of so many tempting Evas, did the rest.

Vlad Dracul became the Son of Satan, in contrast to Christ, the Son of God. And women, Eve, the image of sin and witchcraft, remember La Corza Blanca, a Becquerian legend, lies and desire, his brides. The image of the devil and his children, cats, in another image. In fact, the image of a woman with long hair in the wind, a feline, a cat, the image of desire, the devil incarnate... The temptation that leads us away from God. As they say in English, "old habits die hard."

Thus, by the grace of Puritan morality, this man who was nothing more than a reflection of his time, became the Antichrist, heir to the ancient tradition of the undead, or Nosferatu in the Eastern world, in the collective imagination inherited from the Middle Ages, combined with an element of social rebellion against the elites by a humble and working-class society that fought against the power of the nobles, the businessmen, the powerful in a traditional world in crisis.

#Dracula

#SocialRebellion

Vladimir Dràcula, o Vlad Tepes, és un mite molt important de la cultura occidental, tan important com Artús de Camelot o Sherlock Holmes, però a més és una figura històrica controvertida, filla de la seva època, turbulenta i violenta fins a l'extrem, reconvertida en un Fill del Diable per la ploma de Bram Stoker. El coneixem una mica millor?

Fills vàlacs

Ante tot, per començar, hauríem de tenir en compte quanta violència era usual en l'època en la qual va viure Vlad Tepes, i era extrema. I quanta era natural en ell i quanta va aprendre dels turcs quan va ser ostatge d'ells, i era també molta. Va ser fill d'Orient en el relatiu, i en part, a l'hora d'establir l'ordre en els seus dominis, i va lluitar contra Orient quan va protegir a aquests contra els turcs. No és menys heròic que el Cid Campeador, Rodrigo Ruiz Díaz de Vivar, que no hauria d'haver estat més compassiu amb els musulmans quan va conquistar València a aquests. 

D'altra banda, que formés part de l'Orde del Drac no el va afavorir massa en la seva imatge pública posterior. Recordeu que el drac en la imatge bíblica és la serp antiga, que va temptar a Eva, una altra serp més sensual, doble serp, per aconseguir que Adam prengués la poma i la Humanitat va ser expulsada del Paradís del Gènesi. Dràcula significa Fill del Drac, i això, òbviament, en una societat eminentment religiosa i temerària de Déu, el va convertir en candidat a Anticrist per excel·lència. Que visqués a l'est, l'Orient pecador de poetes franquistes com Pemán, o les imatges de les odalisques, la sensualitat de Cleopatra, i altres imatges de tantes Eves temptadores, va fer la resta.

Vlad Dracul es va convertir en el Fill de Satanàs, en contraposició a Crist, Fill de Déu. I les dones, Eva, la imatge del pecat i la bruixeria, recordeu La Corça Blanca, llegenda becqueriana, la mentida i el desig, les seves núvies. La imatge del diable i els seus fills, els gats, en una altra imatge. De fet, encara resulta temptadora la imatge d'una dona de llarga cabellera al vent, una felina, una gata, la imatge del desig, del diable fet carn... La temptació que ens allunya de Déu. Com es diu en anglès, old habits die hard (les velles costums triguen a canviar, o moren lentament, com preferiu).

Així, per obra i gràcia de la moral puritana, aquest home que no va ser més que una imatge de la seva època, es va convertir en l'Anticrist, hereu de l'antiga tradició dels no-morts, o Nosferatu en el món oriental, en l'imaginari col·lectiu heretat de l'edat mitjana, combinat amb un element de rebel·lia social contra les elits per part d'una societat humil i obrera que lluita contra el poder dels nobles, els empresaris, els poderosos en un món tradicional en crisi.

#Dràcula

#RebelliaSocial