Hechizo barcelonés

La palabra fémina significa "la que tiene menos fe", es decir, esta palabra dirigida a la mujer carece de sentido, puesto que si una cosa se temía en la Segunda República española era dar el voto a la mujer por ésta estar muy influenciada por la Iglesia, mucho más que el hombre, lo que implicaba que su fe religiosa era mucho más intensa. Es decir, dada su educación religiosa de la época, tenía mucha más, tal y como se ve en Rinconete y Cortadillo, o en el refrán "cabeza loca no quiere toca", por ejemplo. 

Hechizo barcelonés

La mujer y la brujería han ido siempre unidas a lo largo de la Historia, tanto buena como mala. La mujer se dota de elementos míticos positivos y negativos (las Venus magadalenienses y gravetienses, Atenea Niké, Miriam, la madre de Jesús, María Magdalena, un apóstol más ignorado por los hombres, que monopolizaron el cargo honorífico, etcétera). Las brujas de la Edad Media y la Edad Moderna eran mujeres "que no querían toca", y por eso eran perseguidas, rebeldes prohibidas en un mundo de rebeldes al poder perseguidos a horca y cuchillo por las autoridades de todas partes. Y ellas eran incluso, al modo Miguel Servet, rebeldes para los rebeldes, proscritas para los proscritos.

La bruja y su maldad no desapareció al llegar la era del vapor. En ciertas revistas se aconsejaba masticar ajo para alejar a las brujas y su mal de ojo, un hechizo procedente del imaginario popular de la época de la Peste Negra. Con la llegada de la modernidad al mundo obrero y las reivindicaciones sociales, el colectivo obrero se convirtió en una especie de Anticristo. Recordad como Larra a la población humilde, con desprecio absoluto (Delirio filosófico. Yo y mi criado). Y como los luditas, por el mítico John Lude, eran obreros que quemaban maquinaria para abrir los ojos a los empresarios del mismo modo que los campesinos quemaban mansiones aristocráticas durante el primer estallido de la Revolución Francesa (Fábrica Bonaplata, 1835).

Enriqueta Martí, la Vampira del Raval, es el ejemplo de proscrita en un mundo de proscritos de inicios del siglo XX en la Barcelona obrera del Raval. Se considera que fue una víctima inocente, como otras muchas mujeres ancianas y pobres en la época de la quema de Brujas, de la burguesía de la época para demonizar a la clase obrera. Si recordáis el cuento de Hansel y Grettel de los hermanos Grimm y lo comparáis con este caso, veréis que son relatos casi idénticos, pero uno rural y a inicios del siglo XIX y otro urbano e industrial a inicios del siglo XX, pero los elementos de la bruja clásica se mantienen idénticos en ambos, combinados y enriquecidos con la figura del sacamantecas contemporáneo a esta época (o el hombre del saco). La bruja a lo largo de los siglos, Lilith eterna...

#Barcelona

#Raval

The word "fémina" means "she who has less faith," which, when directed at women, is nonsensical. During the Spanish Second Republic, there was a fear of granting women the vote due to their perceived heavy influence from the Church, more so than men, implying a more intense religious faith. Given the religious education of the time, women were indeed believed to have stronger faith, as seen in works like "Rinconete y Cortadillo" and the proverb "A crazy head doesn't want a head covering."

A Barcelona Spell

Throughout history, women and witchcraft have been inextricably linked, for both good and evil. Women have been associated with both positive and negative mythical elements (Venus of Magdalen and Gravettian, Athena Nike, Miriam, the mother of Jesus, Mary Magdalene, an apostle often overlooked by men who monopolized honorary positions, etc.). The witches of the Middle Ages and Early Modern period were women who "didn't want a head covering," thus making them outlaws in a world of rebels against the powers that be, persecuted and executed by authorities everywhere. They were even rebels among rebels, outcasts among the outcast, akin to Miguel Servet.

The witch and her evil did not disappear with the advent of the steam age. Some magazines advised chewing garlic to ward off witches and the evil eye, a spell originating from the popular imagination of the Black Death era. With the arrival of modernity in the working class and social demands, the working class became a sort of Antichrist. Remember how Larra looked down on the humble population with absolute contempt (Philosophical Delirium. Me and My Servant). And how the Luddites, led by the mythical John Lude, were workers who burned machinery to open the eyes of employers, just as peasants burned aristocratic mansions during the early stages of the French Revolution (Bonaplata Factory, 1835).

Enriqueta Martí, the Vampire of Raval, exemplifies an outcast in a world of outcasts in early 20th-century Barcelona's working-class Raval neighborhood. She is considered an innocent victim, like many other poor, elderly women during the witch burnings, targeted by the bourgeoisie to demonize the working class. If you compare the tale of Hansel and Gretel by the Brothers Grimm to this case, you'll see that they are almost identical stories, one rural and early 19th century, the other urban and industrial in the early 20th century, but the elements of the classic witch remain identical in both, combined and enriched with the figure of the contemporary organ snatcher (or bogeyman). The witch throughout the centuries, eternal Lilith...

#Barcelona

#Raval

La paraula "fémina" significa "la que té menys fe", és a dir, aquesta paraula dirigida a la dona careix de sentit, atès que si una cosa es temia en la Segona República espanyola era donar el vot a la dona per estar molt influenciada per l'Església, molt més que l'home, la qual cosa implicava que la seva fe religiosa era molt més intensa. És a dir, donada la seva educació religiosa de l'època, tenia molta més, tal com es veu a Rinconete y Cortadillo, o en el refrany "cap loca no vol toca", per exemple.

Fetilleria barcelonina

La dona i la bruixeria han anat sempre unides al llarg de la Història, tant bona com dolenta. La dona se dota d'elements mítics positius i negatius (les Venus magdalenienses i gravetienses, Atena Nikè, Miriam, la mare de Jesús, Maria Magdalena, una apòstol més ignorada pels homes, que monopolizaren el càrrec honorífic, etcètera). Les bruixes de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna eren dones "que no volien toca", i per això eren perseguides, rebels prohibides en un món de rebels al poder perseguits a forca i ganivet per les autoritats de tot arreu. I elles eren fins i tot, a la manera de Miguel Servet, rebels per als rebels, proscrites per als proscrits.

La bruixa i la seva maldat no va desaparèixer en arribar l'era del vapor. En certes revistes s'aconsellava mastegar all per allunyar les bruixes i el seu mal d'ull, un encanteri procedent de l'imaginari popular de l'època de la Pesta Negra. Amb l'arribada de la modernitat al món obrer i les reivindicacions socials, el col·lectiu obrer es va convertir en una espècie d'Anticrist. Recordeu com Larra a la població humil, amb menyspreu absolut (Deliri filosòfic. Jo i el meu criat). I com els ludites, per l'mític John Lude, eren obrers que cremaven maquinària per obrir els ulls als empresaris de la mateixa manera que els camperols cremaven mansions aristocràtiques durant el primer esclat de la Revolució Francesa (Fàbrica Bonaplata, 1835).

Enriqueta Martí, la Vampira del Raval, és l'exemple de proscripta en un món de proscrits d'inicis del segle XX a la Barcelona obrera del Raval. Es considera que va ser una víctima innocent, com moltes altres dones grans i pobres en l'època de la crema de Bruixes, de la burgesia de l'època per demonitzar la classe obrera. Si recordeu el conte d'Hansel i Gretel dels germans Grimm i el compareu amb aquest cas, veureu que són relats gairebé idèntics, però un rural i a inicis del segle XIX i un altre urbà i industrial a inicis del segle XX, però els elements de la bruixa clàssica es mantenen idèntics en ambdós, combinats i enriquits amb la figura del sacamanteques contemporani a aquesta època (o l'home del sac). La bruixa al llarg dels segles, Lilith eterna...

#Barcelona

#Raval